ArtĂculos - Salidas y viajes
REDESCOBRINT LA COMARCA: ESPONELLĂ€

L´Agenda
nĂşm.77, desembre 2018, pp.80-81.
Castell d'EsponellĂ
UTM (ETR S89): 482730.6 - 4669679.9
Les intervencions arqueològiques i de consolidaciĂł que s'hi han fet en els Ăşltims anys han permès recuperar part d'aquesta noble construcciĂł. Actualment s'hi pot distingir un recinte de grans dimensions, parcialment pavimentat, que havia fet les funcions de pati d'armes i d'era. AixĂ mateix les excavacions tambĂ© han permès recuperar l'antic fossat que envoltava el castell, part d'una torre circular i alguna de les habitacions de la part inferior. Una d'aquestes correspon a una estança noble, amb una porta i una arcada interior tallades en alabastre i bellament decorades, que podria correspondre a l'antiga capella de nostra senyora de l'Esperança. Per Ăşltim tambĂ© s'han pogut seguir alguna de les recuperacions que s'hi van dur a terme, com la patrocinada per la famĂlia Corbera al segle XV, datada grĂ cies a la llinda d'una porta en la que es pot veure un ocell gravat, animal present en l'escut d'aquesta famĂlia.
Les centrals elèctriques
UTM (ETR S89): 481949.1 - 4670194.4
Al llarg del riu FluviĂ sĂłn varies les centrals hidroelèctriques que s'hi han anat construint, hereves totes ells d'antics molins fariners. De les tres queden en funcionament dins del municipi la del molĂ de la Central, coneguda com la Central elèctrica de MartĂs Ă©s la mĂ©s espectacular. Fruit de l'adaptaciĂł d'un antic molĂ fariner, es va posar en funcionament el 1910 per l'empresa Industries Coromina. Aquesta obra que en aquella època es va considerar d’envergadura, va ser arrasada per riuades en diverses ocasions fins que el 1925 es va refer de forma mĂ©s important. TĂ© un salt d'aigua de 8,3 metres i una potencia de 485 kVA. És la que mĂ©s energia produeix anualment (2,5 GW/h), de les que hi ha en aquest tram del FluviĂ .
Les altres dues del municipi són la que hi ha sota mateix del pont d'Esponellà i la que havia estat molà de la Torre, i que és coneguda com Central elèctrica de Vilert.
Els rentadors
UTM (ETR S89): 483289.5 - 4669651.3
Aquest municipi, tot i que és un dels municipis petits de la comarca, és un dels que conserva més rentadors. Sota mateix del pont d'Esponellà , a tocar de la central hidroelèctrica hi ha el que havia estat rentador públic. És un rentador de forma trapezoïdal, amb una llargada de 6,80 m., que es nodria de l'aigua del riu Fluvià .
A tocar d'ell, en el camĂ que baixa des de la carretera, hi ha altres dos: el rentador del CapellĂ , de forma rectangular, amb una longitud de 9,50 m. i una amplada de 2,90 m. i que s'emplenava amb l’aigua d’una deu; i el rentador del BarĂł, que forma part d’un gran viver, de forma rectangular, que s’emplenava amb l’aigua de la font del MolĂ de les Roques. I encara es podria esmentar un tercer, el rentador del MolĂ de les Roques, al que actualment se li ha tapat la llosa de rentar amb rajols, amb l’objectiu que la superfĂcie quedi plana, i que es troba adossat a la casa del mateix nom.




